ACTIVITATS CIBERASSETJAMENT

El ciberassetjament és el maltractament repetidament i al llarg del temps per part d’un o més estudiants mitjançant l’ús d’eines tecnològiques.

Les activitats pensades, van adreçades a alumnes de 1r i 2n d’ESO per fer durant 5 sessions. Els adolescents d’aquests cursos comencen a iniciar-se i a conèixer les utilitats de les tecnologies, les xarxes socials, etc. Per tant, cal que se’ls expliqui la seguretat a Internet, com fer un bon ús de les tecnologies, els possibles problemes, i com solucionar aquests.

En el conte realitzat per la Laura Borao, ens explica el cas d’un ciberassetjament a la Clàudia. El somni d’ella era arribar a ser una gran atleta, una professional en aquest esport. Era una noia habitual, responsable i que volia aconseguir el seu somni. Poc a poc, anava practicant, amb molt d’esforç, moltes hores, i convertint-se en una gran atleta. Però, una mala jugada la va fer decaure, un cas de ciberassetjament a través de les xarxes socials. Aquesta situació la va fer sentir malament i defraudada. Però finalment, va ser un mal entès. 

Amb l’ajuda d’aquest conte es poden introduir a l’aula una sèrie d’activitats per tal de treballar el tema del ciberassetjament amb els adolescents:

1. A la primera sessió, s’iniciaria amb una xerrada informativa i orientativa dels Mossos d’Esquadra. D’aquesta manera, els alumnes començaran a tractar el tema. Es convidaria als Mossos d’Esquadra a que fessin una xerrada sobre el ciberassetjament i a continuació que proposessin una sèrie d’activitats per tal de que els alumnes entenguessin millor la feina dels Mossos d’Esquadra i també els problemes d’aquest tipus d’assetjament.

2.    A la següent sessió, es farà un role-playing, en el qual amb grups de 4 persones, cada un d’ells actuarà amb un rol diferent. Hi haurà un assetjador, una víctima, un pare o mare, i un professor de l’institut. Prepararan la representació i actuaran davant de tots els seus companys. Amb aquest joc, permet als alumnes conèixer les diferents posicions, les seves actuacions i posar-se en les seves pells. 

Les histories que hauran de representar poden ser inventades pels propis alumnes amb el tema que s’està treballant a l’aula, és a dir el ciberassetjament, o també poden escollir representar el conte de Laura Borao. Aquest conte ja s’haurà plantejat com a lectura anteriorment i per tant un grup de l’aula podrà representar-lo davant de tota l’aula.

3. A continuació, s’elaborarà un eslògan per la campanya de l’escola. Ja que, com cada curs, a l’institut es realitza un concurs d’eslògans i spots publicitaris per prevenir el ciberassetjament. Tota la classe escollirà un dels eslògans proposats per tots els alumnes i el presentaran com a proposta de la seva classe. L’eslògan ha de reflectir perfectament el tema, en aquest cas, que finalitzin els casos de ciberassetjament.

4.    A la quarta sessió, es faria una trobada entre famílies i alumnes. Primerament, es faria una xerrada d’actuació als pares en el cas d’una situació de ciberassetjament en els seus fills. Durant la xerrada es podrien mostrar diversos vídeos per tal d’exemplificar millor els casos en els quals es poden trobar i que poden ser útils tant per pares com per fills; una pàgina interessant a mostrar serien els vídeos de YouTube del canal Pantallas Amigas, on es poden trobar vídeos interessant relacionats amb el ciberbulling i altres temes relacionats amb l’assetjament. (https://www.youtube.com/playlist?list=PLUGAcyUkQe0qKTeqTWZZf5VG0-BqrOgTE). 

Després, es realitzarien activitats per enfortir la relació entre pares i alumne. Les activitats seria convenient que les proposessin els mestres tot i que també els pares podrien fer aportacions sobre allò que més els hi interessés i sobre allò que més preocupació els hi causés.

5.    Amb totes les idees extretes de les activitats anteriors, els alumnes hauran de realitzar un protocol a seguir en contra del ciberassetjament. Cada alumne realitzarà en un full els passos que s’haurien de seguir en el cas de trobar-se davant d’una situació de ciberassetjament. Un cop finalitzat, el personalitzaran i se’l guardaran per a saber que han de fer si alguna vegada es troben en aquesta situació. Poden realitzar l’activitat tant en paper com amb ordinador; si decideixen utilitzar l’ordinador es proposaran diverses pàgines online on poder fer-ho, com per exemple el Piktochart...

Realitzat amb la Laura Solsona.

APP EDUCATIVA

Actualment, des de l’entrada de les tecnologies al món de l’educació, s’han anat creant aplicacions per mòbils i tabletes, per poder-les utilitzar dins les aules. Des del meu punt de vista, les apps educatives promouen l’aprenentatge actiu i participatiu: els nens i les nenes no són simples receptors de continguts, sinó que participen activament en la construcció de significats que implica tot procés d’aprenentatge. Hi ha moltes aplicacions disponibles i de tot tipus, per infants i fins a joves i adults, i de molts temes a tractar i les diferents àrees que es poden donar a l’escola.

He escollit l’app: El Món d’en Teo. Es presenta en castellà, català o anglès, i té una varietat de jocs pels més petits. Jocs que engloben des de fer puzles, aprendre noves paraules de vocabulari, i fer dibuixos.

També permet acompanyar a en Teo al mercat i trobar diferents fruites per completar la llista de la compra, anar al forn de pa i elaborar la massa per fer un pa original i propi, o be anar a la botiga i descobrir els diferents uniformes que s’amaguen darrera cada professió. Per tant, incentiva als infants a realitzar i a ajudar en les tasques domèstiques.

Els continguts i el grau de dificultat s’adapten al nivell de cada jugador, amb l’objectiu de mantenir-lo contínuament motivat, alhora que cada joc està pensat perquè els adults guiïn als més petits en l‘aprenentatge dels seus hàbits mentre aquests juguen.

D’aquesta manera, es podria utilitzar en una aula d’Educació Infantil, per infants de 3 a 5 anys. En el cas que l’escola adquirís tabletes, cada alumne faria servir una. En el cas contrari, des de la classe, amb la pissarra digital interactiva. L’app pot ser utilitzada la primera mitja hora del matí, just quan es treballen les rutines.

Així, permet als infants conèixer les rutines, aplicar-les a la seva vida diària, fer càlculs matemàtics, i aprendre nou vocabulari. I a més, començarien el dia amb més energia i motivació.

MY PLE

STORYTELLING'S DRAFT 

STORYTELING'S CREATION

https://goanimate.com/videos/0EJeO7B1upPQ?utm_source=linkshare&utm_medium=linkshare&utm_campaign=usercontent

Realitzat amb la Laura Solsona.

LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

La pissarra digital interactiva (PDI) és un sistema tecnològic que consisteix en un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta ampliat sobre una pantalla o paret allò que es veu al monitor de l’ordinador.

Des del meu punt de vista, és una eina molt útil en la tasca diària a l’aula, una eina educativa de gran abast, que s’adapta a una àmplia gamma de temes i edats. A més, la seva utilització no implica necessàriament que es faci servir com a eina multimèdia, també es pot utilitzar com a pissarra tradicional.

Actualment, les tecnologies estan revolucionant el món educatiu, i per tant cal adaptar-se i fer-ne ús d’elles. Les escoles han d’actualitzar-se perquè els seus alumnes han nascut en un nou món i cal facilitar-los l’aprenentatge en ell. Per una part, presenta treball amb metodologies diferents, s’adapta a les diferents àrees i nivells d’aprenentatge, crea més participació i interacció de l‘alumnat, i augmenta la motivació dels infants. Però, per l’altra banda, falta voluntat i formació dels professors. Un mestre/a ha de saber com utilitzar-la i de quines millors maneres poden afavorir en l’aprenentatge dels seus alumnes.

A la classe, vam conèixer el “Smart Notebook”, un programa informàtic que s’aplica a les pissarres interactives digitals en les aules escolars. Des de la meva experiència, crec que és una bona metodologia i una bona aplicació per utilitzar, ja que permet fer grans treballs, de manera diferent i interessants. D’aquesta manera, els infants participen i interactuen a les classes, i fa que es motivin més a l’hora d’aprendre.

El meu grup i jo, vam elaborar una classe sobre els temes de les plantes i les seves parts. Vam preparar 5 activitats diferents, on els infants de cicle mitjà podrien intervenir en una classe de Medi.

Realitzat amb la Carla Alcácer, la Núria Bolívar i la Laura Solsona,

PERFIL A ABOUT.ME

https://about.me/mireiabruguesmellado

GUIA DE DESENVOLUPAMENT DEL MATERIAL DE FORMACIÓ

Aquest informe presenta sis passos a seguir per desenvolupar una guia:

1.  COORDINACIÓ

- Requereix una varietat de passos, tasques i habilitats.

- Inclou un director de comunicació, un productor de material, un solucionant de problemes i un director d'entreteniment.

- Aquesta secció cobreix:

●El plantejament pre-entrenament: identifica i resol les responsabilitats i les funcions.

●La llista de verificació de la logística d'entrenament: referència per tot el desenvolupament i el disseny.

2.  VALORACIÓ DE LES NECESSITATS

- Les següents 4 preguntes han de ser contestades abans del disseny del curs de formació:

1. Quina audiència hi haurà?

2. Com són aquests participants?

3. Quin nivell i aprenentatge tenen?

4. El material que hem creat, ajudarà en el curs?

- Després, hem d'identificar les necessitats dels participants: els estudiants ADULTS estan preocupats a l'hora de participar en grup perquè es veuen més dèbils, aporten experiència i coneixements, són responsables, estan motivats per les feines més significatives, i finalment, poden ser impacients quan pensen que perden el temps.

- Hi han quatre modes d'aprenentatge:

1. DOER: participant activament involucrat en l’aprenentatge

2. FEELER: estudiant expressiu, que es centra en els sentiments i emocions

3. THINKER: alumne que confia en la lògica i la raó

4. OBSERVER: mira i escolta i, a més , necessita temps per participar

3.  DISSENY:

- Estructuració per assolir els objectius

- 5 components per aquest disseny:

1. Resultats: Què seran capaços de fer quan s'acabi la formació?

2. Materials: Quins materials han de desenvolupar?

3. Formadors: Qui facilitarà i revisarà aquests materials?

4. Mètodes: Quins mètodes s'utilitzarà per l'aprenentatge?

5. Logístics: On i quan durarà la formació? Com s'avisarà als participant?

- Passos a seguir:

1. Identificar l’objectiu

2. Escollir el contingut

3. Seleccionar els mètodes

4. Valorar l'aprenentatge dels participants

4.  DESENVOLUPAMENT:

- S'ha de considerar: els ocupants seguiran en l'estructura de la formació?

- Inclou: escriure el material, crear els exercicis d'aprenentatge, i treballar amb educadors experts.

- El desenvolupament dels materials inclou:

1. Antecedents i informació descriptiva

2. Instruccions de com utilitzar el Pla d’Estudi

3. Curs de les formes de planificació i llista de control

4. Guia sobre l’adaptació de cada taller en particular

5. Objectius d’aprenentatge específics, mesurables i realistes

6. El contingut clar i complet del curs

7. Eines d'avaluació integrada

- Dues etapes en el procés de la publicació:

1. L’esbós: tot l’equip de disseny està implicat

2. L'etapa final: s'imprimeix tot el material

5.  ENTREGA

- Unió de la coordinació, l'avaluació, el disseny, i les fases de desenvolupament.

- Correspon a l'ensenyament dels continguts i l'aprenentatge.

- Hi ha molta varietat de mètodes formatius per utilitzar.

- Les bones habilitats de comunicació són essencials perquè: ajuden a desenvolupar missatges de formació, proporcionen consells, i ofereixen maneres de millorar les habilitats de presentació.

- Hi ha 3 tasques importants que ha de fer un guia per ajudar a crear un ambient d'aprenentatge efectiu:

1. Donar suport al grup de participants mitjançant la creació d’una atmosfera de confiança i modelar una actitud positiva

2. Assegurar-se que tot el contingut del curs està cobert

3. Escollir un model d'habilitats efectiu

6.  AVALUACIÓ

- Hauria de tenir lloc en cada fase del procés.

- Ajuda a assegurar-se que s'ha desenvolupat amb el coneixement segur i un anàlisi de cada pas.

- Mesuren com els participants han adquirit el coneixement i les capacitats.

- Formes d'avaluar:

1. Pre i posterior test de coneixement

2. Assessorament de l’instructor

3. Llista de verificació dels participants

4. Feedback posterior dels participants

- Procés d'avaluació:

1. Avaluacó del procès - Avaluació de les necessitats

2. Formació del disseny

3. Desenvolupament de formació

Realitzat amb la Laura Solsona.

WEBS D’EDUCACIÓ OBERTA

L’educació oberta és una filosofia sobre la forma com la gent hauria de compartir i construir l’aprenentatge. El seu objectiu és que tothom en el món tingui accés a experiències i recursos educatius d'alta qualitat, i treballar per eliminar les barreres a aquest objectiu. Aquestes barreres poden incloure alts costos monetaris, materials obsolets o en desús, i els mecanismes legals que impedeixen la col·laboració entre els investigadors i educadors.

A continuació us deixo cinc pàgines webs que ofereixen aquest servei.

     1.  CK-12

És una organització canadenca. La seva missió és reduir el cost, i augmentar l'accés a l'educació K-12 als Estats Units i a tot el món. Aquesta pàgina web ofereix recursos educatius oberts lliures alineats i personalitzats amb els estàndards del pla d'estudis de l'estat i adaptats a les necessitats d'estudiants i professors. Permet biblioteca personalitzada amb les teves preferències i temaris, formar grups, i pots compartir, preguntar i respondre dubtes i preguntes a altres persones. Finalment, presenta diferents unitats de matemàtiques, ciències, anglès, entre d’altres, podent utilitzant exàmens, simulacions, etc.

http://www.ck12.org/

     2. edX

És una plataforma de cursos en línia massius i oberts, fundada per l'Institut Tecnològic de Massachusetts i la Universitat de Harvard al maig de 2012. El seu objectiu és allotjar cursos en línia de nivell universitaris d'una ampli rang de disciplines per a tothom sense costos per propiciar la investigació i l’aprenentatge. També, es poden cursar diferents micromàsters per millorar la teva carrera professional.

https://www.edx.org/

     3. Khan Academy

És una organització educativa i un lloc web creat al 2006 per l’educador estatunidenc Salman Khan. Està elaborat per a escolars d’Educació Primària i Secundària, i hi han temaris sobre matemàtiques, biologia, química, física, i humanitats i història. Ofereix cursos en línea, exercicis interactius, i pràctiques, en els qual té accés tothom i de forma gratuïta.

https://www.khanacademy.org/

4. OER Commons

És una eina en línia i gratuïta. S’utilitza per la classificació i exhibició de recursos multimèdia. Et permet la creació de continguts, classificar els materials per carpetes i reproduir-los en forma de presentació. Està dirigida especialment per als professors i mestres, per a crear els seus propis llibres de text de classe, proves de documentació, i a més, facilitar informació i recursos als seus estudiants.
https://www.oercommons.org/

5. MIT Open Courseware

El lloc web de MIT Open Courseware ofereix als educadors i als estudiants l’accés als cursos complets dissenyats i impartits per professors del MIT. Els usuaris poden accedir a tota la biblioteca i tot el paquets de cursos. Aquests últims inclouen entrevistes amb professors, pla d’estudis, esquemes, lectures, tasques, projectes i recursos relacionats.

https://ocw.mit.edu/index.htm

NMC HORIZON PROJECT

NMC Horizon Project és un dels grans projectes que s’ha realitzat en la història de l’educació. El seu equip, investigadors de tot el món, ha estat tretze anys d’investigació, realitzant molts experiments i analitzant diferents tòpics. El seu objectiu principal és introduir les tecnologies en l’àmbit educatiu. Amb això s’intenta aproximar les universitats a l’evolució de l’ensenyança, l’aprenentatge i la investigació creativa.

Des del meu punt de vista, crec que aquest projecte ha fet un pas endavant i ha volgut millorar en l’educació. En l’actualitat vivim en un món en que les tecnologies ens acompanyen en el nostre dia a dia i les utilitzem molt sovint, i a més, ens ho faciliten i ens permeten fer moltes coses: des de la comunicació, la recerca, etc. Per tant, per què no introduir-les en l’àmbit de l’educació. El sistema educatiu s’ha d’innovar, utilitzar noves formes i aprenentatges i deixar enrere els mètodes tradicionals. És en aquest moment, on les tecnologies tenen un paper important i afavoreixen l’aprenentatge, inciten als estudiants i fan les classes molt més dinàmiques. Què penseu vosaltres?

A continuació, us mostro una infografia que he realitzat amb la meva companya Carla. Allà podreu veure els principals punts d’aquest projecte, els seus desafiaments, les tendències que acceleren l’adopció de noves tecnologies, i finalment la implantació d'aquestes.

Realitzat amb la Carla Alcácer.

ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS I LA COMUNICACIÓ

Els avenços tecnològics han introduït nous gèneres, formes i mitjans de comunicació. Tots sabem que les tecnologies ens faciliten i ens ajuden en el nostre dia a dia en diferents àmbits. Un d’ells és la comunicació.

Els gèneres d’entreteniment, publicitari, informatiu, friccional i docudrama són els nous gèneres comunicatius que han aparegut a l’actualitat. Aquests inclouen els anuncis, les retransmissions, els reportatges, els informatius, les sèries, els reality shows, entre d’altres.

Les noves formes comunicatives que han sorgit gràcies a les tecnologies són: el chat, un mètode de comunicació a través de la conversa instantània; la videoconferència, la comunicació a través d’àudio i vídeo; el correu electrònic, un servei en xarxa que permet rebre i enviar missatges; les pàgines webs, documents de webs que enllacen hipertextos i altres links; i les xarxes socials; estructures socials que estan relacionades a algun criteri.

I per últim, els mitjans. Els nous mitjans de comunicació disponibles a l’actualitat permeten arribar a tota la societat. A més a més, aquests ofereixen la possibilitat de que qualsevol pugui expressar el què, quan i com vulgui, no només a través de textos, sinó amb imatges, àudio i vídeo. Els nous mitjans més importants són: les Apps, aplicacions per mòbils i tabletes per ajudar a l’usuari en diferents àmbits; els jocs en xarxa, jocs digitals que estan dins la xarxa; CD i DVD, discos que permeten l’emmagatzematge de músiques, pel·lícules, etc; la TV web, dispositiu capaç de transmetre tot el que inclou una televisió; els llibres electrònics, llibres digitals; blogs, lloc web d’interès personal que inclou continguts; la ràdio digital, espai a la xarxa de retransmissió de la ràdio que permet més funcions; i el diari digital, diari a la xarxa per llegir els articles, etc.

Com a conclusió, els avenços tecnològics han portat a la comunicació a expandir-se i han permès que tot això fes un pas endavant i s’actualitzessin mètodes i maneres, i inclús en sortissin de nous. Creieu que els gèneres, formes i mitjans de comunicació estan millor actualment, és a dir, després de la influència de la tecnologia, o bé abans de que la tecnologia els fes canviar?

Realitzat amb la Gemma Reverter, el Marc Llauradó i la Sandra Sedeño.